free hit counter

::: Descàrregues :::

::: Descàrregues :::

Durant el 2006, van ser assassinats 144 sindicalistes a tot el món, 800 van ser maltractas o torturats i més de 8.000 acomiadats de manera il·legal. Aquestes dades apareixen en l’últim informe publicat per la Confederació Sindical Internacional (CSI) sobre les violacions dels drets sindicals. Al llarg de més de tres-centes pàgines, l’informe d’aquesta organització internacional aplega 168 milions de membres explica quines han estat les agressions més destacades als drets dels treballadors.

Colòmbia va continuar essent el país més perillós del món per a les activitats sindicals, amb 78 assassinats en un any, la majoria dels quals es van perpretrar amb total impunitat per paramilitars. El segon lloc l’ocupa Filipines, amb 33 sindicalistes morts.

Les dictadures i governs autoritaris continuen carregant contra els sindicats independents. És el cas dels governs de Birmània, Xina, Cuba, Guinea Equatorial, Iran i Corea del Nord.
Un exemple ben patent de manca de respecte als drets sindicals és el d’Àrabia Saudita: el nou Codi Laboral es va elaborar sense cap aportació per part dels representats dels treballadors. Aquest Codi continua sense atorgar als treballadors el dret a sindicar-se, a negociar col·lectivament o a fer vaga. Qui tracti de formar un sindicat pot ser acomiadat, empresonat o, si es tracta d’un dels molts treballadors immigrants, deportat. No hi ha, ni tan sols, un salari mínim.

A l’Àsia, la repressió sindical es concreta en l’acomiadament il·legal de 5.000 treballadors, especialment a Bangladesh, Cambodja, Índia, Indonèsia, Malàsia i Sri Lanka. A l’Amèrica Central, es violenten els drets a les zones franques industrials i plantacions, on s’han donat casos d’acomiadaments en massa i intimidació als treballadors. A d’altres països d’Amèrica, com Mèxic, dos miners van ser assassinats i 41 treballadors ferits per la policia. A l’Equador, la policia i l’exèrcit van reprimir brutalment una manifestació organitzada contra l’Acord de Lliure Comerç amb els Estats Units.

I a Europa?

En el cas d’Europa, les formes més dures de repressió no es donen, tot i que el govern de Belarús reprimeix sistemàticament els sindicats independents i no respecta les normes fonamentals del treball de l’OIT. A Espanya, l’alt percentatge de contractes temporals afecta negativament drets sindicals. com la negociació col·lectiva. Durant el 2006, ha estat el país, d’entre els 25 membres de la Unió Europea, amb un percentatge més alt de contractes temporals (l’any 2004, el 32,5 per cent), el 63 per cent dels quals corresponia a immigrants. Aquesta circumstància afavoreix que el treballador se senti obligat a acceptar condicions laborals que no s’ajusten al marc legislatiu. Encara que, en teoria, els treballadors temporals són contractats en el marc fixat per un conveni sectorial, en la pràctica, la negociació col·lectiva se substitueix en molts casos per acords individuals entre l’empresari i el treballador.

 

Faci un comentari