– per veure el resportatge, clicar sobre la imatge -

Buscar feina als 65 anys, als 75? Això és el que han de fer moltíssims jubilats nord-americans que han perdut tots els estalvis arran de la crisi financera.

La crisi financera als Estats Units ha estat devastadora. Tot just sembla que comença una tímida recuperació, però, de moment, pràcticament inapreciable en el mercat de treball. Molta gent ha perdut la feina i la casa. Un dels sectors que pateixen més dramàticament la falta sobtada de recursos és el de la tercera edat. Molts jubilats que havien dipositat tots els estalvis en fons de pensions que ara s’han volatilitzat. I no els queda pràcticament res per passar dignament la resta de la seva vida.

El reportatge “Jubilats busquen feina” se centra en l’estat nord-americà de Florida, autèntic paradís somiat de molts jubilats arreu del país. No comptaven que els seus fons de pensions – per un valor de més de 2.000 milions de dòlars a tot els Estats Units – perdrien tot el seu valor per formar part del cercle infernal dels dipòsits contaminats en la crisi de les hipoteques subprime. Ara, milions de jubilats nord-americans descobreixen amb estupor que viuran més anys que les seves pròpies economies. I han de buscar feina.

Patrick, de 65 anys, ha de fer cua a l’oficina d’atur, competint per un lloc de treball en el sector de l’hostaleria amb gent més jove que ell.

Kathlin, ja jubilada però que ha pogut conservar la casa, l’ha hagut de convertir en una botiga de venda a domicili de productes cosmètics.

Patricia, de 75 anys d’edat, ha d’apendre informàtica. Està convençuda que haurà de treballar, si té la sort de trobar una ocupació, fins la seva mort. Serà l’única manera de sobreviure.

Keith, de 62 anys, busca desesperadament un lloc de cambrer en un bar mentre recorda els temps feliços en el seu àlbum fotogràfic. Però cada nit ha de dormir amagat sota la barra d’un bar abandonat davant de la platja.

Són alguns dels personatges d’aquesta dramàtica història de Florida, on 3 de cada 10 jubilats tornen a buscar feina.

Una autèntics nàufrags de la crisi a través dels quals es posa en evidència un sistema pervers que, contràriament a allò que se’ls va prometre, no els ha assegurat una vida digna a la fi de la seva vida laboral.

Una producció de France 2 i portat a terme per Alexandra Deniau i Bruno Girodon.

22/02/08 – Entrevista realitzada a Carmen Cuesta – Canal UGT

Amb motiu de la mort de Carmen Cuesta, companya de les ’13 roses’ afusellades pel règim franquista, recuperem l’entrevista que Canal UGT li va fer durant el febrer del 2008.
Descansi en pau.

::: Descàrregues :::

::: Descàrregues :::

Durant el 2006, van ser assassinats 144 sindicalistes a tot el món, 800 van ser maltractas o torturats i més de 8.000 acomiadats de manera il·legal. Aquestes dades apareixen en l’últim informe publicat per la Confederació Sindical Internacional (CSI) sobre les violacions dels drets sindicals. Al llarg de més de tres-centes pàgines, l’informe d’aquesta organització internacional aplega 168 milions de membres explica quines han estat les agressions més destacades als drets dels treballadors.

Colòmbia va continuar essent el país més perillós del món per a les activitats sindicals, amb 78 assassinats en un any, la majoria dels quals es van perpretrar amb total impunitat per paramilitars. El segon lloc l’ocupa Filipines, amb 33 sindicalistes morts.

Les dictadures i governs autoritaris continuen carregant contra els sindicats independents. És el cas dels governs de Birmània, Xina, Cuba, Guinea Equatorial, Iran i Corea del Nord.
Un exemple ben patent de manca de respecte als drets sindicals és el d’Àrabia Saudita: el nou Codi Laboral es va elaborar sense cap aportació per part dels representats dels treballadors. Aquest Codi continua sense atorgar als treballadors el dret a sindicar-se, a negociar col·lectivament o a fer vaga. Qui tracti de formar un sindicat pot ser acomiadat, empresonat o, si es tracta d’un dels molts treballadors immigrants, deportat. No hi ha, ni tan sols, un salari mínim.

A l’Àsia, la repressió sindical es concreta en l’acomiadament il·legal de 5.000 treballadors, especialment a Bangladesh, Cambodja, Índia, Indonèsia, Malàsia i Sri Lanka. A l’Amèrica Central, es violenten els drets a les zones franques industrials i plantacions, on s’han donat casos d’acomiadaments en massa i intimidació als treballadors. A d’altres països d’Amèrica, com Mèxic, dos miners van ser assassinats i 41 treballadors ferits per la policia. A l’Equador, la policia i l’exèrcit van reprimir brutalment una manifestació organitzada contra l’Acord de Lliure Comerç amb els Estats Units.

I a Europa?

En el cas d’Europa, les formes més dures de repressió no es donen, tot i que el govern de Belarús reprimeix sistemàticament els sindicats independents i no respecta les normes fonamentals del treball de l’OIT. A Espanya, l’alt percentatge de contractes temporals afecta negativament drets sindicals. com la negociació col·lectiva. Durant el 2006, ha estat el país, d’entre els 25 membres de la Unió Europea, amb un percentatge més alt de contractes temporals (l’any 2004, el 32,5 per cent), el 63 per cent dels quals corresponia a immigrants. Aquesta circumstància afavoreix que el treballador se senti obligat a acceptar condicions laborals que no s’ajusten al marc legislatiu. Encara que, en teoria, els treballadors temporals són contractats en el marc fixat per un conveni sectorial, en la pràctica, la negociació col·lectiva se substitueix en molts casos per acords individuals entre l’empresari i el treballador.